SOL I LLUNA

La lluna i el sol
hereves d’un mateix demiürg
i oposades com el reflex del seu símbol.

El sol, tendre i extravertit
sentirà i expressarà a la velocitat de la seua llum
i serà fera o peluix en qüestió de segons.
Gaudirà de cada instant real,
sabrà sempre l’on, quan, com, qui i perquè.
Com ho fa sentir la seua mirada altiva,
les seues sovint llàgrimes i somriures.

La lluna, distant i enigmàtica,
neu gèlida,
que sols es desfà per qui li encén la flama interior.
Serà observadora, introvertida.
Construirà móns de somnis que cauran,
dels que gaudirà i sofrirà.
Difícil de comprendre, enrevessada.

Així, seran foc i neu.
El foc de la sensibilitat
que contagiarà, ballarà i jugarà amb la neu
i la neu dels somnis, de l’enrevessament,
que ballarà, jugarà i aprendrà del foc.

Per a les meues nebides Daniela, de la qual sóc padrina, i Lucía.