sábado, 28 de febrero de 2009

FALTES D'ORTOGRAFIA

Per obligació durant aquesta setmana he estat pegant voltes al motiu que em porta a realitzar faltes i se m’ha ocorregut una analogia entre aquest fet i els diferents tipus de relacions amoroses que jo tinc constància.

D’una banda, estan els errors lèxics. Aquests, per regla general, són paraules que desconec com es diuen correctament i per això inconscientment les escric com sempre les he escoltades al meu voltant. A més, si a un examen dubte d’alguna paraula, no la puc buscar a un diccionari i moltes vegades, tot i que pense un sinònim, no en trobe un que acabe d’expressar el que vull dir i preferisc jugar-me-la. En la meua opinió, es podrien assemblar a tots aquells nous amors que vindran i que ara desconec totalment. Aquells a qui, una vegada coneguts, assimilaré i incorporaré a la meua vida amb facilitat i rapidesa.

De l’altra, estan els errors gramaticals fruit d’un descuit. Aquestos solen respondre a motivacions externes: falta d’atenció, nerviosisme i el fet de donar més importància al contingut que a la forma. La seua semblança considere que podria establir-se amb certs amors d’una nit, llampecs fugaços que en conjunt no tenen importància perquè sé que posseïsc el control. Potser, el que no tinc controlat siga el fet que vull donar massa contingut a la meua vida sense pensar en les formes, cosa que comporta que el contingut no arribe moltes vegades de la manera que m’agradaria.

Finalment, el problema ortogràfic més greu que tinc és la dièresi. No la tinc sota control. L’estudie i l’estudie any darrere d’any, però a l’hora de la pràctica em provoca molts dubtes i inseguretats. Per açò crec que aquest problema té molt a veure amb els amors més vertaders que jo he viscut. Aquells on passe tant de temps analitzant l’altra persona, que quan vull actuar tinc tanta por de fer-ho malament, que no siga el que m’he imaginat, que acabe per no fer res, és a dir, per no posar la dièresi.

martes, 17 de febrero de 2009

ORDRE I CAOS

Hi ha gent que troba el seu ordre a l'ordre, gent que el troba al caos i gent que ho fa fugint del caos. Però a mi m'agrada viure en ordre, en caos i fugint de tots dos, sobretot açò últim.