miércoles, 27 de agosto de 2008

ABSÈNCIA

AGONIA
AGONIA
AGONIA

Esperant una espera
que espera
i espera.

Ara no es tracta
del peugeot 206 roig
travessant Primat Reig
ni de la temporada de les maduixes.

Ara no es tracta
de la samarreta vermella
fastidiosament pegant voltes a la rentadora
ni de les tomaques valencianes
que la mare portarà del mercat
segurament a l’hora de dinar
quan la gana ha corcat tots els racons del meu estòmag.

I és que...
Hi ha absències molt més presents
que moltes presències.