FLAMA

Jo, cansada de ser jo
sentint un volcà que ha d’explotar
que espere que explote
que no em pot fallar
que el sent, que m’abrasa, que em crema,
amb el qual balle
del qual fuig.

Jo, cansada de voler i poder,
de voler sense poder
i de poder sense voler,
farta de sentir la flama
farta que em cride fins ensordir-me,
farta de la meua ignorància vers ella,
farta d’amagar-la com un tresor
que sols és cendra si no l’aviva el vent.

Jo, amb el meu desassossec
d’un poder sense voler
i d’un voler sense poder
em creme, em consumesc, m’assassine...
Sols l’obertura d’un camí vers l’esperança,
és la flama, la flama que per fi se m’ha descobert,
la flama que se m’ha presentat,
la flama que cansada d’ignorància,
ha decidit...
Cridar, pegar, lluitar.

Vol sortir, vol ser escoltada, vol fer acte de presència,
i jo se que vull i puc permetre-li-ho,
però el desassossec frena
el desassossec d’un poder i no voler,
el desassossec d’un voler sense poder