No sé si ja és
o si desitge que la meua vida siga:
un full en blanc
i un llapis per afilar.
No sé si el temps, el dolor,
m’ha permés la pau o si la pau
ha obligat el temps
a donar-me un descans.
No sé si em sent
somiant realitats
o vivint
la meua realitat d'ensomni.
No sé si m’he perdut
buscant el meu jo,
si realment ell em crida
o si sóc jo qui al buscar-lo,
a l’anhelar-lo,
el construïsc.
Sols sé el que sent:
Que els meus peus ja son puntetes
tocant el terra
als quals els falta una espenta,
un “ai” intern
que els allibere
per volar lliures
ser llibertat,
ser jo.
Fromveur i adéu
Hace 6 días
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada