martes, 17 de febrero de 2009

ORDRE I CAOS

Hi ha gent que troba el seu ordre a l'ordre, gent que el troba al caos i gent que ho fa fugint del caos. Però a mi m'agrada viure en ordre, en caos i fugint de tots dos, sobretot açò últim.

2 comentarios:

Admin dijo...

I per què pressuposes un ordre que ha de ser cercat per la persona?

L'ordre ve de la teoria, de la ideologia, una conseqüència, no? no una causa... Ordre com a "motor"?
No sé.

De totes formes, sembla més viu el caos. I des d'ell la incoherència a més d'inevitable és vital.

Ens veiem.

Flea dijo...

Hola wapota!! el Tierno Galván deia: "Beneït siga el caos, perquè és sindrome de llibertat". Els Hombres G cantaven allò de sueltate el pelo (i luego si quieres el sujetador)!! (havia de posar la frikà, ho saps.)
L'equidistància o el teu "fugir de tots dos" és romandre en la llibertat per escollir quan t'apropes a un o a l'altre.

Fragment extret de "Sobre la virtut en clau aristotèlica de Trini". xDD
P.d: Això, sigues caòtica en la mesura que t'ho pugues permetre. Un besot!

P.d: Et faré visitetes que això dels blogs, és com el consultori del meu poble, on s'hi reuneixen totes els ueles pa' xarrar.xDD