Entenc que has de volar
lluny o prop,
tant és,
però no ho faces com un voltor
pegant voltes sobre el meu cap
fent de mi una presa
a la qual desfer-li
el fetge, el cor, els llavis
els budells.
Fes-ho
com una au migratòria
que sempre torna a la primavera
perquè sap que allí
sempre troba l'escalfor que necessita.
No hagas planes
Hace 10 años
3 comentarios:
m'ha encantat del tot!
A mi em mola més el posat del voltor... em sembla més realista, mola més l'escalforeta esquarteradora que té, no?
M'ha agradat molt este, sobretot la primera estrofa.
Como se nota la Josefina, eh?
I sobre el retorn de l'au... Potser és millor que no retorne al teu cau, no si t'ha de desfer.
Casualment estava sonant al reproductor: "y que no rocen la herida, no me ofrezcan otro trato, no me vayan a engañar, es la forma más sencilla cuando eludes tu pasado, de no, de no volverlo a pisar".
(de fet, és la que he penjat al blog)
I ai, que tornen els diumenges de sol i passeig a vora mar, necessite una boooona dosi ja!
Muà
Publicar un comentario