Per obligació durant aquesta setmana he estat pegant voltes al motiu que em porta a realitzar faltes i se m’ha ocorregut una analogia entre aquest fet i els diferents tipus de relacions amoroses que jo tinc constància.
D’una banda, estan els errors lèxics. Aquests, per regla general, són paraules que desconec com es diuen correctament i per això inconscientment les escric com sempre les he escoltades al meu voltant. A més, si a un examen dubte d’alguna paraula, no la puc buscar a un diccionari i moltes vegades, tot i que pense un sinònim, no en trobe un que acabe d’expressar el que vull dir i preferisc jugar-me-la. En la meua opinió, es podrien assemblar a tots aquells nous amors que vindran i que ara desconec totalment. Aquells a qui, una vegada coneguts, assimilaré i incorporaré a la meua vida amb facilitat i rapidesa.
De l’altra, estan els errors gramaticals fruit d’un descuit. Aquestos solen respondre a motivacions externes: falta d’atenció, nerviosisme i el fet de donar més importància al contingut que a la forma. La seua semblança considere que podria establir-se amb certs amors d’una nit, llampecs fugaços que en conjunt no tenen importància perquè sé que posseïsc el control. Potser, el que no tinc controlat siga el fet que vull donar massa contingut a la meua vida sense pensar en les formes, cosa que comporta que el contingut no arribe moltes vegades de la manera que m’agradaria.
Finalment, el problema ortogràfic més greu que tinc és la dièresi. No la tinc sota control. L’estudie i l’estudie any darrere d’any, però a l’hora de la pràctica em provoca molts dubtes i inseguretats. Per açò crec que aquest problema té molt a veure amb els amors més vertaders que jo he viscut. Aquells on passe tant de temps analitzant l’altra persona, que quan vull actuar tinc tanta por de fer-ho malament, que no siga el que m’he imaginat, que acabe per no fer res, és a dir, per no posar la dièresi.
No hagas planes
Hace 10 años
5 comentarios:
De dièresis trobe que erre jo també. Ai mare les vacil·lacions, quines males companyes xé!
Ramonet se quedaria sorprés amb la redacció, no? No crec que s'esperara això xD
A mi no crec que se m'haguera ocorregut fer eixa analogia, però... és tan teua.
Tinc ganes de passeig per vora mar, vorem com pinta este cap de setmana...
I no has pensat mai que la normativa és tan, tan, tan vomitiva, tan viciada i absurda i imbècil que no val la pena comparar-la amb amors perquè sembla que es denote que hi ha una estructura intocable a partir de la qual analitzar els errors?
No t'has parat mai a pensar que la llibertat que et dóna la cursiva és la millor solució a aquestes dèries dels errors ortogràfics?
Ja comence dient que ho he fet per obligació. Partint d'aquí, si havia de fer una redacció sobre per què feia faltes (una cosa que em semblava vomitable) que millor que fer-m'ho el més entretengut possible! Aquest entreteniment pensí que podia vindre de relacionar el tipus de faltes amb els diferents tipus d'amors que primer em van vindre al cap, buscar l'analogia entre dos mons presuposat tan diversos. Jo també considere que la normativa és una simple convenció que no em sembla per a res interessant, i per a res l'amor en sí (on res es pot establir com a correcte ni com a incorrecte perquè no hi ha una suma d'1 + 1 que done el mateix dos) ho compare amb una cosa tan rígida com pot ser la normativa. Sols estic buscant una manera còmica "potser sense massa èxit dependrà de gustos" de plenar 30 línies. Des de sempre m'ha agradat apropar mons que no tenen res a veure i buscar quin fil conductor em pot portar a unir-los i açò és el que he fet al text. D'altra banda, la cursiva està molt bé però no crec q una paraula amb dièresi perquè no sàpigues si la porta o no consideres correcte escriure-la en cursiva...o si?? Ale eh ací la parrafà! ja saps com em pique...xò em mola que des de fora se'm done una altra visió que jo no estic tenint en compte.
Meravellosa unió entre el fred món de la gramàtica i el fogós costat de l'amor.
Em va agradar xerrar amb tu ahir.
Estem en contacte, si?
Publicar un comentario