Sí, normalment ens ho neguem. Tot i que, de vegades, en alguns casos, ens caldria un bon punt i final (completament), res de comes, ni parentesis, ni punts suspensius... Però ai...
Res, que és massa tard i estava llegint-te, i no sé del tot si he pillat per on van els tirs. De totes formes, he fet una interpretació en termes de cervesa.
Si...evidentment als temes de cervesa va adreçat jeje, però també a totes les coses que ens envolten i que sempre tornen... com "Olors" jeje... mai podem donar res totalment per finalitzat...almenys no en els nostres sentiments tot i que ens agradaria...
Fugint dels termes cervesils pense que sí que existeix un punt i final, de fet sols un final, però no crec que quan arribe el moment podem negar-lo a afirmar-lo. Sols el deixarem ser.
Tot i això, sí que existeix un punt i final ben real, i és el que va posar en Ramon X a les anàlisis d'obres teatrals que no foren Olors o el Pont de Brooklyn.
Benvinguts! Sols dir-vos que aquest blog l'he fet, tot i el meu patosisme informàtic per tots conegut, per crear literatura, per buscar la manera de despertar sentiments a partir d'un text escrit, per fer volar la imaginació i sobretot perquè no hi ha cosa que li agrade més a una persona que escriu que ser llegida. Desgraciadament les coses avui en dia no estan massa fàcils perquè açò m'ocorrega, així que m'he llançat al món de la informàtica en busca de lectors cibernètics avorrits d'estudiar, cansats del messenger o simplement tafaners...Bé, m'he equivocat, si que hi ha una altra cosa que supose que a tot aquell que escriu li agradarà: saber què n'opinen els lectors d'allò que fa...Així que a veure si us animeu i em deixeu algun comentari!
Distant i propera, gèlida i tendra, dolça i agra, lluitadora i pasota, inconformista i conformista, ordre i caos, enrevessada i senzilla, somniadora i realista, cerebral i impulsiva, histèrica i pacient, solidària i egoista, independent i dependent, solitària i necessitada d'estima, blanca i negra...En definitiva, que com bé deia Fuster: "Tots s'imaginem distints de com som. Si no fóra així, ningú tindria paciència per a suportar-se a ell mateix". I jo, no vull imaginar-me avui d'una manera diferent a com m'imaginaré demà. Així que no me la jugue...Elegiu vosaltres!
3 comentarios:
Sí, normalment ens ho neguem.
Tot i que, de vegades, en alguns casos, ens caldria un bon punt i final (completament), res de comes, ni parentesis, ni punts suspensius...
Però ai...
Res, que és massa tard i estava llegint-te, i no sé del tot si he pillat per on van els tirs. De totes formes, he fet una interpretació en termes de cervesa.
Si...evidentment als temes de cervesa va adreçat jeje, però també a totes les coses que ens envolten i que sempre tornen... com "Olors" jeje... mai podem donar res totalment per finalitzat...almenys no en els nostres sentiments tot i que ens agradaria...
Fugint dels termes cervesils pense que sí que existeix un punt i final, de fet sols un final, però no crec que quan arribe el moment podem negar-lo a afirmar-lo. Sols el deixarem ser.
Tot i això, sí que existeix un punt i final ben real, i és el que va posar en Ramon X a les anàlisis d'obres teatrals que no foren Olors o el Pont de Brooklyn.
Publicar un comentario