Ser o no ser no és la qüestió.
La qüestió tracta de ser i no ser.
A partir de Soren Kierkegaard, Diari d'un seductor:
No, no hi ha dues classes de persones. En realitat, cada persona pot ésser moltes persones a la vegada, moltes màscares o moltes personalitats que es van succeint una darrere de l'altra...Allò més important no és arribar a comprendre qui som de veritat, sinó jugar a ésser tot el que poguem ser i experimentar sense por les infinites possibilitats que ens ofereix la vida.
No hagas planes
Hace 10 años
3 comentarios:
M'agrada molt eixa idea, no capficar-nos en saber qui som realment i aprofitar al màxim totes les possibilitats.
M'agrada tot això, i és que mai no som només una sola persona metafísicament, sinó que en podem ser diferents i anar complementant-se també. En fi, tot són circumstàncies també.
Demà vorem qui som i què fem.
Un beset
Simplement em sembla una postura. Jo diria que seria viure, escriure's, com qui fa assaig. Sempre remugant-ho tot, sempre rossegant.
I no crec que ens haguem de plantejar les dos mil possibilitats, em sembla que els poemes del tao deien alguna cosa semblant a fluidesa de ki. O no sé.
En tot cas em sembla més explotable els "jo" que hi han entre qui som i qui diuen que som.
És a dir, mentir-se, no, però ser lliurement u mateix, sí (amb ditet alçat rollito urban i tot)
Publicar un comentario