Un pot en conserva de l'any 1968
va ser precipitat des d'un cinqué pis
(BUUUUUUUUUUUUUUUUUUM)
esclatà contra el terra
i aleshores
tothom pogué pegar una alenada ben forta
d'aquestes que aporten pau,
d'aquestes que m'aporten una nova visió.
No hagas planes
Hace 10 años
2 comentarios:
Tot això m'ho hauràs d'explicar, perquè si no... no entenc res. UN pot de conserva? del 68? Si fóra els Campbell's Soup de Warhol serien dels 62, de totes formes no entenc la metonímia.
En realitat no sabria dir-te si em recorda a alguna imatge tòpica de no sé quan i de no sé on, però en fi.
Com a forma, i per tocar els ovaris bàsicament, ja saps: que faces apareixer el jo poètic sols a l'últim vers, ixx... forçat, diria. No sé, no em convenç del tot(si bé és cert que no entenc res).
Bé xiqueta, doncs espere que la vida per la ciutat dels Pixapins transcórrega tan divertida com diu la Clara que transcorre. Cuida't les cametes.
ui! no ho he entés. Però mola... jejeje. Bentornada, fada d'asfalt, que feia segles que no se't veia per ací escrivint cosetes! Un besot asfàltic.
Publicar un comentario