Eren les sis i mitja del matí quan Pere va mirar el despertador. Com tots els dies aniria al riu a pescar el dinar i el sopar de la seua família. No volia alçar-se del llit. No tenia son ni estava cansat, però no volia alçar-se del llit. L’edredó tapant-li els ulls li creava un micromón tan propi i tan plàcid...
Ho féu. S’alçà, es vestí i eixí direcció al riu. Tot ho feia per rutina, perquè tocava, per costum...i n’era conscient.
En arribar, va estendre la canya i començà el ritual: esperar. Portava fent-ho des del primer segon que vingué al món quan esperava la palmada al cul del metge per plorar i començar a respirar. Quina simbologia que quan et comença la vida, quan respires per primera vegada, ja siga amb les llàgrimes als ulls...pensava.
A l’hora de dinar arribà a casa. Els xiquets estaven ansiosos, menys mal que el dia al riu havia sigut fructífer: dos llandes de coca-cola sortosament rovellades, un CD pirata dels Camela, la meitat d’un exemplar del Código da Vinci i una pantalla d’ordinador.
No hagas planes
Hace 10 años
8 comentarios:
La vida rutinària és una vall de llàgrimes? A més de ser poc o gens productiva en el sentit de "crescendos" emocionals..., no? Eixa és la tesi?
Pobre Pere, els mutismes d'un llit de palla li deuen desbaratar més la polla, pobre Pere, pobre parella reduïble a forat, de Pere. xD
L'últim paràgraf està bé, potser explotant més la via de les troballes hagueres pogut dibuixar la family més.
Apa (algun dia reapareixeré (34 dies sense actualitzar i subiendo).
Ja parlem per a poetitzar a Punkis, ok?
Tots som Pere!!xDD Sempre he dit que al vida era dura i a més només nàixer ja et foten una òstia per tal que espaviles. Per cert, jo m'apunte a poetitzar punkis, i ho sabeu!!Un muaks paskuero!
li hagues nat millor la vida al pescador si hagues pescat un cd de don hamaca!!!
Ja deia jo que era massa dinar i sopar peix!
M'he fet jo també un bloc!
El ritual d'anar a pescar i tirar la canya també pot ser divertit, i més quan mai saps el que pots arribar a pescar... Però que no siga rutinari, clar.
Camela power.
pd: quina gràcia el nom del pescador.
[La família cali està molt estranya... però després d'unes hores encara va somriure una mica... També s'ha modernitzat i el seu mòbil(!) fa ring ring. Potser és la transició cap a l'edat adulta, qui sap.]
Mañana más i mejor.
Ei reina! Este bloguet ja fa puderna... Actualitza, que segur que tens més coses a dir...
SALUT!
Quanta raó tens. Quantes ganes tinc d'escoltar de nou les teues crítiques...jejeje constructives clar!
Jejeje, doncs sí, Fada d'Asfalt, a veure si li fas cas a Fakhfakhina, que des de l'orgasme buscat, amb el que vaig conèixer aquest blog, i el punki poetitzat que arribà després, ja se't troba a faltar! Besets des del fons dels boscos d'asfalt i ciment.
Publicar un comentario