Dona, vols dir? Els poemes que juguen a ser aforismes potser juguen massa amb creure's amb la veritat absoluta... i since tecnicolor que hi ha molt més que blanc i negre al món, no trobes?
Si tens raó en això els aforismes semblen tenir la veritat absoluta però sols busquen despertar en el lector que es reflexione sobre això...tot i que pense q pot ser no siga un aforisme massa encertat en eixe moment ho creia així...quan més hi penses més trabes li trobe també és cert, però ahí està la gràcia. El que ´parle és sobre la frase eixa que diu que darrere de tot home hi ha una gran dona (cosa que dubte), però crec que en general(presuposat que hi haurà excepcions) no hi ha dones que s'hagen fet grans tenint un home al costat com a crítica a les pròpies dones que perdem massa el temps en aquest tipus de temes i deixant-nos de banda a nosaltres mateixa com a persones...la cosa anva un poc per ahí, però pot ser no estiga massa ben construït. Un salut.
Benvinguts! Sols dir-vos que aquest blog l'he fet, tot i el meu patosisme informàtic per tots conegut, per crear literatura, per buscar la manera de despertar sentiments a partir d'un text escrit, per fer volar la imaginació i sobretot perquè no hi ha cosa que li agrade més a una persona que escriu que ser llegida. Desgraciadament les coses avui en dia no estan massa fàcils perquè açò m'ocorrega, així que m'he llançat al món de la informàtica en busca de lectors cibernètics avorrits d'estudiar, cansats del messenger o simplement tafaners...Bé, m'he equivocat, si que hi ha una altra cosa que supose que a tot aquell que escriu li agradarà: saber què n'opinen els lectors d'allò que fa...Així que a veure si us animeu i em deixeu algun comentari!
Distant i propera, gèlida i tendra, dolça i agra, lluitadora i pasota, inconformista i conformista, ordre i caos, enrevessada i senzilla, somniadora i realista, cerebral i impulsiva, histèrica i pacient, solidària i egoista, independent i dependent, solitària i necessitada d'estima, blanca i negra...En definitiva, que com bé deia Fuster: "Tots s'imaginem distints de com som. Si no fóra així, ningú tindria paciència per a suportar-se a ell mateix". I jo, no vull imaginar-me avui d'una manera diferent a com m'imaginaré demà. Així que no me la jugue...Elegiu vosaltres!
2 comentarios:
Dona, vols dir? Els poemes que juguen a ser aforismes potser juguen massa amb creure's amb la veritat absoluta... i since tecnicolor que hi ha molt més que blanc i negre al món, no trobes?
Si tens raó en això els aforismes semblen tenir la veritat absoluta però sols busquen despertar en el lector que es reflexione sobre això...tot i que pense q pot ser no siga un aforisme massa encertat en eixe moment ho creia així...quan més hi penses més trabes li trobe també és cert, però ahí està la gràcia. El que ´parle és sobre la frase eixa que diu que darrere de tot home hi ha una gran dona (cosa que dubte), però crec que en general(presuposat que hi haurà excepcions) no hi ha dones que s'hagen fet grans tenint un home al costat com a crítica a les pròpies dones que perdem massa el temps en aquest tipus de temes i deixant-nos de banda a nosaltres mateixa com a persones...la cosa anva un poc per ahí, però pot ser no estiga massa ben construït. Un salut.
Publicar un comentario