No sé si ja és
o si desitge que la meua vida siga:
un full en blanc
i un llapis per afilar.
No sé si el temps, el dolor,
m’ha permés la pau o si la pau
ha obligat el temps
a donar-me un descans.
No sé si em sent
somiant realitats
o vivint
la meua realitat d'ensomni.
No sé si m’he perdut
buscant el meu jo,
si realment ell em crida
o si sóc jo qui al buscar-lo,
a l’anhelar-lo,
el construïsc.
Sols sé el que sent:
Que els meus peus ja son puntetes
tocant el terra
als quals els falta una espenta,
un “ai” intern
que els allibere
per volar lliures
ser llibertat,
ser jo.
No hagas planes
Hace 11 años
No hay comentarios:
Publicar un comentario