d'ahir d'avui o de demà
em poguera exprimir com una tovallola acabada d'eixir d'una rentadora
es formaria com tots sabem una cascada,
una cascada de sangria i ron
on entre totes les gotes begudament viscudes
es veuria un somriure pere-manent i dolç,
un compte d'algun bar i unes carreres per ciutat vella,
unes factures doloroses,
una son messengeriana,
una felicitat que em dificulta l'escriptura iunes ganes immenses de viure i de viure't.