I LA SAL DE LA VIDA?

Un capvespre tòrrid d’agost més.
El terra no és suficient fred.
El sol no és suficient baix.
La lluna no és suficient elevada.
El gir de la terra no és suficient lent.
La companyia no és suficient companyia.
La ment no és suficient buida.
El subconscient no és suficient ple.
La mala llet no és suficient per tranquil·litzar-me.
L’alegria no és suficient per alegrar-me.
El salat no és suficient àcid.
El salat desàcid no és suficient dolç.
El dolç és massa amarg.
Ni el got mig buit, ni el got mig ple
tot ple o tot buit.

QUI RIU AL RIU

Diuen que qui riu l’últim
riu millor.
Diuen que un somriure
és un bon principi.
Diuen que la rialla
és contagiosa.
Diuen que hi ha gent
que mor de la rialla.
Diuen que hi ha gent, que fins i tot,
es pixa de la rialla.
Diuen que la rialla
aprima.
Diuen que més val riure
que plorar.
Jo dic que ell ara riu,
però que al riu van els perduts.